Tractaments
A partir d’unes primeres visites diagnòstiques terapeuta i pacient acorden el treball psicològic que es consideri més adequat. La freqüència i la durada del tractament dependrà de cada cas.
En situacions especials es pot articular un tractament online, quan ja hi ha un vincle amb el terapeuta per tal de no perdre regularitat amb la teràpia.
Es poden indicar diferents tipus de tractament:
Aquesta intervenció amb els adults es realitza a través de la paraula, la comunicació emocional que s’intercanvia en la sessió, i a partir d’aquesta, tant el terapeuta com el pacient elaboren les ansietats i els conflictes que apareixen, investigant en el món intern de la persona. S’explora i s’ajuda a manegar-se millor amb emocions difícils, angoixants, de culpes, d’inseguretats… o el que el pacient visqui com a pertorbador a la seva vida. Un símptoma sorgeix sempre d’un conflicte profund que és el que es tracta d’analitzar, dotant de recursos mentals que l’ajudin a contenir millor aquest malestar. Pot ser un conflicte que es manifesta a la feina, o amb els fills, o al propi món intern de la persona, o un dol no resolt del passat que afecta a la vida actual, o pors que requereixen ser contingudes i compreses per reduir-les, etc. La durada del tractament és la necessària per a cada persona i és variable: depèn de l’evolució i del conflicte que es tracti, de la seva cronicitat, i de les capacitats sanes de cada persona. Sempre cada cas és únic i singular.
Psicoteràpia amb nens i adolescents
Amb els nens i els adolescents s’intervé a través del joc, el dibuix i també de la paraula, en funció de l’edat i la personalitat del nen o l’adolescent. A través de la interacció amb el nen o l’adolescent s’estableix un vincle i una comunicació que ajuda a anar verbalitzant les situacions conflictives i anar-les elaborant allà mateix. S’acompanya sovint de visites amb els pares per pensar junts en com ajudar al nen i a la família a tenir una relació més harmoniosa. Quan s’escau, es realitza una coordinació amb l’escola, de forma pactada amb els progenitors. La durada del tractament és la necessària per a cada família i situació i és variable: depèn de l’evolució i del conflicte que es tracti. Sempre cada cas és únic i singular.
Psicoteràpia de familia
Està indicat per a aquells problemes que afecten tot el grup familiar i en el qual cada un intervé d’alguna manera a fomentar o generar un conflicte de relació. De vegades, amb l’objectiu de millorar el problema que presenta un dels membres, cal la intervenció de tot el sistema familiar. S’aborden problemes de rols en el grup, dificultats de relació entre els fills, problemes de límits educatius, d’incontinències del patiment que generen inseguretat, angoixes, etc.
Psicoteràpia de parella
S’aborden en parella aquelles situacions de conflictiva relacional en la qual ambdós membres de la parella aporten les seves dificultats individuals i entorpeixen la seva vida emocional perquè generen molts conflictes. Aquesta modalitat l’ha d’avaluar el psicoterapeuta com la més convenient. És freqüent trobar problemes d’incomprensió mútua, de res-irresponsabilitat cap als fills, dificultats sexuals, etc. No sempre els conflictes de parella s’aborden com a tals, es pot indicar després de les visites diagnòstiques que cadascú faci un tractament individual. Sovint, una intervenció de parella pot ajudar a que tots dos decideixin si volen o poden estar junts o no, i en aquest cas es pot acompanyar en una separació, si així ho ha decidit la parella, de la forma més sana per a ells i els fills, si n’hi ha. És una intervenció preventiva de danys psicològics que es poden generar i són evitables.
Entrevistes terapèutiques de suport
En les entrevistes terapèutiques es poden abordar aspectes puntuals de dificultat de la persona, ajudant a pensar sobre els fets i els sentiments penosos que les acompanyen. Per exemple, ajudar a prendre una decisió laboral, orientar la confusió pròpia d’un adolescent o aclarir algun aspecte conflictiu amb els fills. De vegades es tracta d’articular un espai emocional d’acompanyament d’un dol per una pèrdua significativa que s’hagi pogut complicar o ajudar a que no es cronifiqui, les crisis vitals que sempre ens atrapen, quan els fills marxen de casa, la pèrdua de la joventut, de la feina, dels pares, etc. En definitiva, els conflictes que ens tenallen i ens creen un patiment inabordable des d’un punt de vista individual, familiar o social i ens impedeixen pensar i viure millor, són l’objectiu de la nostra intervenció professional quan la persona ja no pot fer-hi front amb les seves pròpies capacitats. Aquesta modalitat, dóna un suport emocional a la persona que viu en un problema, potser quotidià, però que no pot abordar per ell mateix. És una intervenció, igual que altres modalitats, que sempre resulta preventiva de desenvolupar més símptomes i més patiment.
Preguntes freqüents
A l’hora de treballar amb adults, l’enfocament terapèutic es basa en la comunicació verbal i l’intercanvi d’emocions durant les sessions. A partir d’aquest diàleg, tant el terapeuta com el pacient exploren i desentranyen ansietats i conflictes que emergeixen, submergint-se al món intern de la persona.
En el treball amb nens, es fa servir el joc i el dibuix com a vies per establir una comunicació amb el terapeuta. Posteriorment aquesta comunicació es converteix en paraules i s’explora en aquest mateix context. Sovint s’inclouen sessions conjuntes amb els pares, on es reflexiona sobre les inquietuds del nen i es coordina amb l’escola, si cal i s’acorda amb els pares.
En teràpia de parella, s’exploren les dinàmiques conflictives que sorgeixen quan els dos membres de la relació aporten les seves pròpies dificultats individuals, cosa que pot generar tensions significatives a la seva vida emocional.
La decisió d’optar per aquesta modalitat terapèutica es pren amb l’avaluació del terapeuta, ja que és comú trobar problemes de comprensió mútua, responsabilitats compartides envers els fills, dificultats sexuals i altres desafiaments en les relacions de parella. No sempre cal abordar els conflictes de parella directament; després d’una avaluació diagnòstica, es pot determinar si cada individu se’n beneficiaria més d’un tractament individual.
La teràpia de parella sovint serveix com un espai on tots dos membres de la relació poden decidir si volen continuar junts o si és més saludable separar-se, si aquesta és la seva elecció. En aquest darrer cas, es dóna suport per dur a terme una separació de la manera més saludable possible, especialment si hi ha fills involucrats. Aquesta intervenció té un enfocament preventiu per evitar possibles danys psicològics que puguin sorgir i que es poden evitar.
Aquest enfocament terapèutic és adequat per abordar situacions que afecten tota la unitat familiar i en què cada membre contribueix d’alguna manera a fomentar o desencadenar conflictes interpersonals. De vegades, amb el propòsit de millorar la situació d’un individu en particular, cal intervenir a tot el sistema familiar.
Els problemes que es tracten poden incloure la dinàmica de rols a la família, dificultats en les relacions entre els fills, desafiaments en l’establiment de límits educatius, així com expressions compartides de patiment que poden donar lloc a inseguretats, angoixes i altres dificultats emocionals.
Durant les sessions terapèutiques, s’hi aborden aspectes específics de les dificultats que enfronta la persona, facilitant la reflexió sobre els esdeveniments i els sentiments dolorosos que els acompanyen. Per exemple, es dóna suport a la presa de decisions relacionades amb qüestions laborals, s’ofereix orientació enmig de la confusió típica de l’adolescència o s’aclareix qualsevol aspecte problemàtic a les relacions amb els fills. De vegades, es tracta de crear un espai emocional d’acompanyament per processar un dol causat per una pèrdua significativa que pot haver-se tornat complicada, o es brinda ajuda per evitar que es prolongui, com sol passar en les crisis vitals, com quan els fills es van de casa, s?experimenta la pèrdua de la joventut, de l?ocupació o dels pares, entre d?altres.
En essència, lenfocament terapèutic se centra a abordar els conflictes que generen un patiment insuportable a nivell individual, familiar o social, i que impedeixen que la persona pugui pensar i viure de manera més plena. La teràpia proporciona suport emocional quan la persona s’enfronta a un problema que encara que pot ser part de la rutina diària no pot superar per si mateixa. Aquesta modalitat terapèutica, com altres, té un enfocament preventiu, evitant l’aparició de símptomes addicionals i patiment addicional.